Passarell, Jaume

Jaume Passarell

Jaume Passarell i Ribó (Badalona 1889-Barcelona 1975) va ser dibuixant humorístic i escriptor. De formació autodidacta, es va iniciar presentant a Badalona dues exposicions (1911, 1912) amb caricatures de gent coneguda de la ciutat, i amb dibuixos a la premsa local. Des del 1911 va treballar a Barcelona, on es va integrar en els ambients de la bohèmia i on va ser un assidu visitant del Paral·lel i gran coneixedor de l’ambient d’aquest popular espai barceloní. Va publicar caricatures i acudits a Papitu i, sobretot, a L’Esquella de la Torratxa i a La Campana de Gràcia, així com en revistes infantils (La Mainada, Virolet) i esportives (La Jornada Deportiva, Mundo Deportivo, La Gaceta Deportiva), i va col·laborar en els diaris La Publicidad, amb caricatures de personatges d’actualitat, i La Nau. A mitjan anys vint, es va fer càrrec de dibuixar les caricatures i acudits de la revista badalonina de temàtica esportiva, Pum-Baf!…, que pràcticament va il·lustrar en solitari. El 1930 va aparèixer el seu llibre més notable, Cent ninots i una mica de literatura, en el qual compaginava caricatures de personatges famosos de l’època (actors, actrius, escriptors, pintors, dibuixants, periodistes, dramaturgs, poetes, novel·listes, llibreters, compositores, editors, polítics…) amb textos que definien alguns trets de la seva personalitat, i en el qual es posava clarament de relleu la influència del dibuixant Bagaria, a qui ell sempre havia admirat. A més, al llarg de la dècada dels trenta, es va incorporar com a redactor al diari La Publicitat, va fer algunes aportacions gràfiques al famós setmanari El be negre, i va col·laborar com a periodista (1) en les revistes Mirador i Meridià Després de la Guerra Civil, es va haver d’exiliar a França, d’on va tornar mig d’amagat el 1942, i no es va tornar a instal·lar a la seva casa de Badalona fins entorn del 1947. Malgrat la marginació que va patir en aquesta època i el fet de trobar-se completament desplaçat en una Catalunya subjugada pel franquisme, va continuar dibuixant i, sobretot, escrivint. Així, va publicar, entre altres obres, dos volums de memòries (Homes i coses de la Barcelona d’abans, 1968, 1974) i un llibre sobre el diari La Publicitat. També va estar molt vinculat a les Galeries Syra, de Barcelona, on va celebrar diverses exposicions, una activitat que també havia portat a terme, tot i que de forma esporàdica, en els seus bons temps d’abans de la guerra. No va ser un dibuixant especialment innovador ni extraordinàriament notable, però sí prou apreciat per la seva habilitat en aconseguir caricatures molt gracioses i sempre reconeixibles de personatges coneguts, en especial del món de la faràndula i de l’esport. També cal reconèixer la seva capacitat d’observació i la seva traça en els acudits, en què sempre es posava al costat del poble i denunciava els abusos de les classes altes i d’alguns polítics que s’aprofitaven de la gent. Pel que fa a la seva faceta de periodista, ha deixat un interessant testimoni de la vida del seu temps, en especial de la Barcelona del Paral·lel, però també d’aspectes de la seva ciutat, Badalona, on també vivia Pompeu Fabra, de qui va ser amic i a qui va caricaturitzar diverses vegades.

Margaria Abras (2)

• Valentí Soler va editar un recull dels seus articles amb el títol Bohemis, pistolers, anarquistes i altres ninots, publicat per Contravent. Barcelona, 2010.

• Autora del llibre Jaume Passarell i Ribó, obra publicada, editat pel Museu de Badalona. Badalona, 1991.